Nom: Aina Gomis Sintes
Títol de la tesi: La producció poètica menorquina contemporània i la percepció cultural del territori: aspectes retòrics i pragmàtics
Programa de doctorat: doctorat en Filologia i Filosofia, Universitat de les Illes Balears
Tipus de contracte: investigadora predoctoral, contractes FPI-CAIB, convocatòria de 2021
Tutora i cotutora: Mercè Picornell i Margalida Pons
La tesi pretén aplicar l’enfocament afectiu a la poesia menorquina recent. La dimensió afectiva juga un paper essencial en la relació que s’estableix entre els humans i el territori, sobretot quan es tracta de poetitzar-lo. És comú que es manifestin, per exemple, sentiments com els de pertinença i identitat, no exempts de problemàtica. És per això que és pertinent prendre com un dels marc teòrics de referència la teoria dels afectes. Com s’apunta en les línies generals del projecte que emmarca la tesi (Pons 2021), existeix una relació evident entre literatura i emoció, tant pel que fa a la representació textual dels sentiments com a la manera en què els textos afecten l’escriptor i el lector. L’estudi dels afectes es pot abordar des de dues orientacions diferents: la teoria afectiva (affect theory) i la ciència afectiva (affective science) (Hogan 2016). La primera pretén analitzar com es textualitzen les emocions, i per tant es refereix a l’àmbit temàtic o de les representacions, però també les conseqüències discursives d’aquestes representacions (les implicacions socials i polítiques que poden tenir les emocions en la construcció de les ideologies i en la vertebració de comunitats). La primera orientació s’aprofita a la tesi tant per a analitzar com els poetes representen les emocions vinculades al paisatge en les seves obres i indagar en l’imaginari de la insularitat (per tant, desenvolupar un exercici de caire retòric) com per a investigar les implicacions socials que pot tenir la construcció de determinats afectes col·lectius en referència al territori. En aquest últim cas, la tesi s’atén a alguns dels postulats de l’ecocrítica. També es pretén investigar la projecció social que ha pogut tenir la poesia en l’àmbit menorquí, fent recerca d’autors, temes, versos i imatges que han traspassat la frontera del corpus poètic cap a àmbits socials més amplis. D’altra banda, s’aborden els estudis insulars per a estudiar l’ús de les autoimatges i les heteroimatges, una investigació ja iniciada per estudiosos com Sebastià Perelló, Xavier Barceló, Pilar Arnau, Alejandro Casadessús, Mercè Picornell o Dominic Keown al voltant de la narrativa i el cinema contemporanis.