Performance/Lecture by Marcel·lí Antúnez
‘Whale Island: a Systematurgic process’
Fitzwilliam College, University of Cambridge, 14-16 July 2017
Marcel·lí Antúnez’s presentation makes use of a dreskeleton (an exoskeletal corporeal interface), sensors and a variety of computers to create and control an interactive environment. These devices enable the artist to show documentary footage of his past and present performances, including his 1980s work with the collective La Fura dels Baus (1979-1990), installations such as the robot Joan, l’home de carn (1992), the muskeleton Requiem (1999), and the performances Epizoo (1994), Afàsia (1998), Protomembranne (2006), Pseudo (2012) and Ultraorbism (2015). Here, Antúnez also presents the work he has conducted in collaboration with external collectives such as Alsaxy (2015) and ends the presentation with a sample of the performance Whale Island, a work in progress.
In the course of the last twenty years, Marcel·lí Antúnez has developed the keys, programmes and devices for his own methodology, a dramaturgy of computational systems, which he terms Systematurgy. This system has enabled him to broaden his creative universe and incorporate new elements, in particular, all modalities of drawing, including animation. In fact, drawing has acquired a significant role in his artwork despite the centrality of the performative body. His intervention, ‘Whale Island: a Systematurgic process’ shows these aspects of his work and finishes with a debate open to the public.
La presentació de Marcel·lí se serveix d’un sistema que inclou el seu dreskeleton (interfície corporal de naturalesa exoesquelètica), alguns sensors i diversos ordinadors amb els que controla un entorn interactiu que li serveix per mostrar alguns documents de les seves performances i instal·lacions així com activar alguns exemples interactius d’aquestes obres. La presentació ens convida a un recorregut que inclou alguns dels seus treballs dels anys 80 ‘amb el col·lectiu La Fura dels Baus 1979-1990, instal·lacions com el robot Joan l’home de carn 1992, el muskeleton Réquien 1999, així com algunes performances com Epizoo 1994, Afàsia 1998, Protomembrana 2006, Pseudo 2012, Ultraorbism 2015. Marcel·lí fa èmfasi en algunes obres realitzades amb la col·laboració de col·lectius externs com Alsaxy 2015. La presentació acaba amb un esbós d’un treball en curs la performance Illa Balena.
Durant els últims vint anys s’han establert les claus, els programes i els dispositius per la seva metodologia, la Sistematúrgia (dramatúrgia dels sistemes computacionals) alhora que ha intentat ampliar els elements d’un univers que intenta coherent i propi. En aquest procés el dibuix, en gairebé totes les seves modalitats inclosa l’animació, ha adquirit un molt paper rellevant en el seu treball. De manera que encara que l’element central del seu treball segueix sent l’acció, o si es prefereix la performance, certs elements com el dibuix han adquirit un paper significatiu en la meva obra. Aquest i altres aspectes són presents a la seva intervenció que acaba amb un debat obert al públic
Biographical note:
Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) is renown internationally for his mecatronic performances and robotic installations. His work has featured in a range of international festivals, art galleries, museums and theatres, including La Villette (Paris), l.C.A. (London), FILE (Sao Paulo), Tokyo Arts Center (Tokyo), DOM Cultural Center (Moscow), DEAF (Rotterdam), and the Performing Arts (Seoul, Korea), among others.
In the course of over 30 years, Antúnez has developed a broad body of work, informed by a range of art forms and movements such as comic, Art Brut, the 1960s avant-gardes and popular traditions. His art also engages with certain elements related to the human condition, including food, sex or death. Antúnez is founder member of the collective La Fura dels Baus were he was artistic coordinator and performer until 1990 when he began his solo career.
The work of Antúnez centres principally on the body, installation and performance art. In the last two decades he has become immersed in digital technology and developed a methodology which he has coined Systematurgy, that is, a dramaturgy of IT systems which requires the participation of the audience. Presently, the visual and performance artist is working on the project Tracapelló, a public action in collaboration with a variety of collectives for the Valencian festival Intramurs.
Antúnez has been awarded to following prizes and distinctions: first prize at the Festival Étrange (Paris 1994); Best New Media at Noveaux Cinéma / Noveaux Médias (Montreal 1999); Max Prize – New Scenographic Languages (Spain 2001); Honorary Mention at Prix Ars Electronica 2003, City of Barcelona Prize in (2003), City of Barcelona Prize in the Visual Arts Category (2014) and the Art Excelence Award at the Japan Media Arts Festival in 2015.
Nota biogràfica:
Internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i les seves instal·lacions robòtiques. Els seus treballs s’han presentat en nombrosos festivals, galeries, museus i teatres de tot el món, com la Villette de Paris, el l.C.A. de Londres, l’FILE de Sao Paulo, el Tòquio Arts Center de Tòquio, el DOM Cultural Center de Moscou, el DEAF de Rotterdam, el Performing Arts de Seül (Corea), entre d’altres.
Al llarg de més de 30 anys de carrera Marcel·lí ha desenvolupat un univers particular en el qual han contribuït seu interès, entre altres coses, pel còmic, l’Art Brut, les avantguardes dels 60’o les tradicions populars. Un cosmos que el completa la seva inclinació per certs elements de la condició humana com ara l’alimentació, el sexe o la mort. Als 80 ‘va ser fundador i coordinador artístic del col·lectiu La Fura dels Baus fins 1990 que va començar la seva carrera en solitari.
El treball d’Antúnez té al cos com a element principal, es mou en l’esfera de l’art de la instal·lació i la performance, i des de fa més de dues dècades està embegut per la tecnologia digital. Durant aquest temps l’artista ha desenvolupat un procediment que denomina amb el neologisme de la Sistematúrgia. El quid d’aquest sistema és la participació de l’usuari. La Sistematúrgia, literalment dramatúrgia de sistemes informàtics, es divideix en tres àmbits: interfície, gestió informàtica i Mèdium. Actualment es troba desenvolupant el projecte Tracapelló, acció publica realitzada amb col·laboració de diferents persones i col·lectius, pel festival Intramurs de la ciutat de València.
Marcel·lí a rebut, entre altres, les següents distincions i premis: primer premi en Festival Étrange, Paris 1994; Millor New Media en l’Noveaux Cinéma / Noveaux Médias Montreal 1999; Premi Max nous llenguatges escènics, Espanya 2001; Honorary Mention al Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat Barcelona en categoria Multimèdia 2003, Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Visuals 2014 i l’Art Excelence Award 2015 Japan Media Arts Festival.